"Morir d’un llamp” vol homenatjar la figura de l’heroi. Morir en l’intent de ser millors persones, de ser més feliços i d’estimar millor. Un disc vital amb lletres optimistes. Cançons que s’adrecen a persones prope-res, i que parlen de vincles emocionals, de l’enamorament, de l’amistat. Missatges amb determinació, lluny del cantautor torturat.
En el primer àlbum “Stat Jònic” (2009), Bikimel presentava “L’espantaocells” entre d’altres. En el segon treball “una creadora audaç i amb afany de transcendència” componia un disc conceptual “Farrera, Can-sons D.O.”amb arranjaments fets per la mateixa cantant. I recentment ha publicat el seu tercer disc, “Morir d’un llamp”. Un cançoner de perfils folk, que inclou una versió de “L’home del carrer”, d’en Quico Pi de la Serra.
Bikimel és una cantant camaleònica i que, segons Roger Mas, canta “per transformar l’estat de l’ànima”. Ha col·laborat amb músics com Mazoni, Miquel Gil, Gossos i Guillamino, entre d’altres. Bikimel -Vicky de Clascà- també ha viatjat a, Tuva (Sibèria Oriental) per aprendre cants harmònics i ha participat en l’últim espectacle de Lluís Danés “Nàufrags”.
Vicky de Clascà (Bikimel), veu
Xavi Lloses, piano
David Soler, guitarra